En aquesta ocasió, us presento una altra activitat del curset de creativitat titulada De granota a princesa. La finalitat de l'activitat era escriure una narració a partir de l'observació d'una imatge on apareixia una granota a dins d'una tassa de cafè. Un cop escrita la narració, la havíem de combinar amb una altra història escrita per algun company del curs, per aconseguir combinar ambdues en una sola narració. De moment, us mostro la meva història.
Hi havia una vegada una granota verda que volia recórrer món i viure aventures. Sempre reia de les altres granotes que estaven contentes de viure en el petit bassal i es burlava de com acabarien els seus dies sense veure res del món. Un dia, la petita granota verda va decidir que ja en tenia prou d’aquella vida tan avorrida i tranquil·la i que començava la seva aventura. Com mai no havia sortit del bassal, no sabia cap a on anar. Va seguir el camí de sorra fins que aquest es bifurcava en dos: un, es dirigia cap al mar i, l’altre, cap a la ciutat. La granota va pensar:
-Si vaig a la ciutat, podré veure més coses i la meva vida serà molt excitant! Si en canvi, vaig a la platja, només trobaré a més animals que viuran feliços en el seu hàbitat. Per tant, crec que la millor opció és escollir la ciutat.
Dit i fet, la granota va saltar fins la ciutat. Un cop allà, va trobar-se amb una ciutat immensament gran i on ella era una petita granota insignificant. Per aquest motiu, va tornar a pensar que potser podria fer alguna cosa tan especial que les persones volguessin conèixer-la. Així que va rumiar durant una estona quina podria ser aquesta cosa que la faria important i famosa fins que se li va ocórrer que podria cantar en un teatre com els de Broadway. Feliç i contenta, saltava entre la multitud de vianants que anaven pel carrer, en un parell d’ocasions, va estar a punt de ser trepitjada per unes grans sabatasses. El fum dels cotxes i els autobusos, gairebé l’ofegava. Saltava cada cop més ràpid perquè aquella olor era insuportable, li faltava la respiració, necessitava beure alguna mena de líquid i trobar un lloc tranquil com la bassa. Quan ja es veia molt angoixada, sense esperar-ho va notar com unes mans humanes l’agafaven. Era un nen que cridava molt fort a la seva mare dient:
-Mare, mare! He trobat una granota per al meu experiment! I, com la granota no va entendre el significat de la paraula experiment, va sentir-se joiosa de ser salvada per aquell infant de la situació que l’angoixava. Era el seu heroi i salvador!
Però, poc temps va durar la seva alegria perquè el nen la va posar dins d’un recipient de vidre amb una tapa. Aquell habitacle era claustrofòbic, era molt pitjor que el carrer! I, les coses només començaven a empitjorar... El nen, estava preparant un got amb aigua calenta per introduir a la granota per veure les seves reaccions. Quan la granota va entendre que allò que s’escalfava era per ella, va fer una gran pensada, quan el nen obri la tapa del recipient, faré un salt molt i molt gran i m’escaparé per la finestra! Així, fugiré d’una situació complicada.
El nen va obrir la tapa i la granota va fer un salt altíssim, escapant-se per la finestra, tal com havia pensat. Per un moment, va poder respirar sense angoixa, però, un altre embolic en la seva aventura. Una senyora estava escombrant el carrer i va portar a la granota fins una cafeteria amb la bossa de la brossa. Un cop allà, la granota va saltar per sortir de la bossa i, sense adonar-se va pujar-se a sobre d’una taula. Tothom va començar a cridar en veure-la i, ella nerviosa, no parava de saltar i saltar, fins que va anar a parar a una tassa de cafè ben calenta. Estava tan i tan cansada de fugir de tots els perills que l’havien assetjat, que va decidir quedar-se a dins del cafè a descansar i que fos el que hagués de ser, resignant-se i recordant aquelles paraules que havia dit a les altres granotes i, que ara, li semblaven ignorants.
